La música del cor de Nuria de Espinosa

El llenguatge del nostre cos es tornava cansat.
Com la simfonia d'un piano que poc a poc es desgasta.
Els dobles sentits que van aparèixer buscant parts que fossin susceptibles al nostre cor.
Ell va confiar en mi i jo vaig confiar plenament en ell.
Arribeu a pensar alguna vegada, que la vida sense amor era un error.
Però viure és meravellós. I l'amor és tan sols una mera il · lusió.