viernes, 4 de mayo de 2012

Llàstima del vent de Mercé Martorell

Llàstima del vent, amor què se'ns emporta la barca, fins al més profund de l'entranya mentre sagna la lluna sobre l'aigua. Llàstima del vent, amor què se'n du totes les paraules, relliscant sobre la nostre mar en la quietud de les aigües. Llàstima del vent, amor què esborra tots els camins a l'alba, davant les portes del matí, quan signe la lluna sobre el mirall de l'aigua. Llàstima del vent, amor què enreda totes les xarxes, i em lliga ben fort mentrestant tu te m'escapes.
en
Etiquetas:

1 comentario:

  1. Nuria de Espinosa6 de mayo de 2012, 10:49

    El amor que se instala en el alma... un poema que emana bellas sensaciones, enhorabuena Mercé, saludos.

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

Arte surreal

 Microrrelato inspirado en esta obra de arte, SURREALISTA.                   FLOR PÚRPURA  Piroska Szanto. Estilo: Surrealismo. Género: Pint...

  • ¡Dime tú poeta!
    No encuentro la palabra de la automeditación, solo, aquel que escribe y las pronuncia, posee el valor de la intuición si la honradez le a...
  • PREMIO "TU BLOG ME INSPIRA"
    Hola AMIG@S … Menuda sorpresa me he llevado esta tarde ...   Mi amiga bloguera http://gran-briana.bl...
  • Expotaku
     ExpOtaku Tarragona 2024 10, 11 y 12 de Mayo Palau Firal i de Congressos Plaza de la Pedrera, S/N ENTRADAS Y BONOS (Online) ➡️ Entrada 1 día...