Quina lectura tan cerca

 

 *Gaudeix-la en llegir-la*

 Dona anònima.

 

      Jo: Són les 8 del matí amb una tassa de cafè a la mà penso i parlo sol. però... a tu t'ho comunico així: El temps té la seva manera especial per prendre'ns desprevinguts al pas dels anys.

      Em sembla que tot just ahir era jove... Però no. En certa manera sembla que va ser fa molt de temps.

      On van marxar els anys?

      Sé que els vaig viure.

      Tinc visions de com van ser i de totes les meves esperances i somnis. Però allà hi són.

      Ja va arribar la tardor de la meva vida i m'ha pres gairebé per sorpresa.

      Com arribi aquí als meus 70 anys tan ràpid?

      On van anar els anys de la meva joventut?

      Recordo que em pensava que aquella tardor estava tan lluny que no podia imaginar com seria, però em va arribar.

      Els meus amics estan jubilats i es tornen "canosos"... com jo.

      Es mouen més lent. Alguns estan en millor forma, altres pitjor que jo, però a tots veig el canvi. Eren joves i vibrants com jo...

      Però l'edat es comença a sentir ia notar. Ara som aquelles persones grans que mai pensem que seríem algun dia.

      Fer una migdiada ja no només és una cosa agradable com era... Ara és una cosa necessària i obligatòria. Perquè si no ho faig per pròpia voluntat, simple i senzillament em quedo adormit on em trobeu assegut.

      Així he entrat en aquesta nova etapa de la meva vida... Gairebé sense preparació per patir dolors i xacres, i la pèrdua de força, agilitat i habilitat per anar i fer les coses que volgués. Però el que sí que sé, és que aquesta tardor se n'anirà més ràpid.

      Aleshores començarà una altra aventura! Potser hi haurà algun penediment per haver fet coses que hagués volgut no fer-les i per no haver fet coses que sí que havia de fer. Però n'hi ha moltes més amb què estic content.

      Si encara no t'ha arribat la tardor, deixa'm recordar-te que vindrà molt més ràpid del que penses.

      Aleshores, qualsevol cosa que vulguis aconseguir a la teva vida fes-la ara, ràpid. No ho posposis per molt de temps. La vida es passa aviat.

      Fes tot el que puguis avui, perquè mai no estaràs segur si ja ets a la teva tardor o no. Només tu sabràs si podràs viure totes les estacions.

 *Així que viu l'avui i l'ara i digues ara les coses que vols que els teus éssers estimats recordin!*

      La vida és un regal. Fes d'aquest viatge una cosa única, agradable, fantàstica per a tu i per als teus éssers estimats, propers i en general per als que t'envolten.

      *VIU BÉ!*

      *Gaudeix els teus dies!*

      *Fes coses agradables!*

 *Sigues feliç!*

      *Recorda:*

      "La veritable riquesa és la salut. NO les peces d'or i plata, o els diners al banc, ni les coses materials que quan te'n vagis d'aquest món no valdran res per a tu."

      *Finalment et suggereixo:* Gaudeix de la teva vida mentre duri. I recorda que sortir al carrer és bo, però tornar-hi és millor.

      Si oblides noms, no importa. Potser aquestes persones van oblidar que et van conèixer!

      Tingues molt en compte que molt, moltíssim del que és vell va ser bo:

 Les velles cançons, les pel·lícules clàssiques i, el millor de tot *Els teus AMICS DE L'ÀNIMA!*

      M'acomiado desitjant-te que estigues bé, estimat i sempre recordat amic de l'ànima.

      T'invito, envia aquest missatge a algun vell amic de l'ànima.

      Segurament en llegir-lo somriurà.

 Vaig recordar tants grats moments del meu passat en què vas estar present. I de cadascun dels meus amics vaig aprendre una cosa molt valuosa.

      No és el que heu reunit o acumulat. Sinó el que has repartit i el que has donat de tu, el que has lliurat amb generositat i amor, allò que dirà la classe de vida que has tingut.

      *Saps què?* Envia-ho a qui sigui, perquè tots tindran la seva tardor. 🍁 🍂🍾🥂