Cada dia, quan et miro en silenci, a la feina, mà a mà, et miro i penso ...
si fos capaç de parlar-te, d'explicar ... m'envaeix un neguit cada vegada que t'acostes, que la teva aroma m'alimenta ... veig el sol, la lluna i les estrelles. En la solitud dels meus nits, mantinc tu imatge en la meva ment ... i t'estimo en silenci. Demà és la festa, de cap de vacances a l'empresa, i per fi ... em sento amb forces, de parlar ... d'explicar, que porto tres anys t'estimo ... avui vaig veure tu mirada ... i ella ... et delatava. Somreies amb picardia i no obstant això, mai hem creuat més que paraules de treball, sempre estimant-te en silenci, mirant com somreies amb la resta de companys, cremant les entranyes de gelosia, en veure que ells aconseguien els teus rialles i jo que tant t'estimo, patia pel teu amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario