El vent
acariciaba el meu rostre
En una matinada
de color gris
On la tristesa ballaba
per la meva habitació,
Com un pèndol silenciós
Que va inquietar el meu cor.
Els records
tornaban a mí
Envoltats en notas musicals
Que acariciaban am suavitat
El pas del temps,
Com un piano desafinat.
Els núvols
es van dissipar,
amb el vent
Aclarint la meva ánima
Que es va refugiar
amb la calma
matinal.
Nuria. Una poesía muy bonita . Me inspira melancolía y ternura. Besitos
ResponderEliminarMe encanta:
EliminarEl viento
aclaro mi alma
para refugiarse
en la calma
matinal.
Besitos
Tessa